El Blog

Calendario

<<   October 2017    
SMTWTFS
1 2 3 4 5 6 7
8 9 10 11 12 13 14
15 16 17 18 19 20 21
22 23 24 25 26 27 28
29 30 31     

Alojado en
ZoomBlog

COMENTARIS D'EXPERTS

COMENTARIS A CÀRREC DE RAMON M. CARRERA.

Por M.Luz - August 17th, 2005, 21:11, Categoría: COMENTARIS D'EXPERTS

Comentaris sobre Joan Carrera Dellunder a càrrec de Ramon M. Carrera, Professor de dibuix.

Va ser dibuixant d'excel·lent i precís domini del traçat, destacant per la visió del tema, al mateix temps en el domini de diverses tècniques; dibuix al llapis plom, llapis carbó, carbó, sanguina, ploma, i encara que el seu fort no era la pintura, va interpretar encertadament els llàpissos de color i pastell. Al mateix temps cal esmentar el seu domini del dibuix d"íl·lustració i tècnic i el de la perspectiva cènica, al que tingué com a professor Josep Calvó a l'escola de Belles Arts de LIotja de Barcelona. L'esmentat domini li va permetre guanyar la plaça com a dibuixant; del servei de catalogació i conservació de monuments de la mancomunitat de Catalunya o Institut d'Estudis Catalans. En traslladar-se a Girona en la dècada dels anys trenta, va dibuixar a l"editorial Dalmau Carles Pla, al mateix temps va realitzar encàrrecs per diverses entitats i particulars. Com a professor, va ensenyar allò que practicava; dibuix al natural, no detallista, resumint: si com a escultor es caracteritza d'impressió en el volum, nou concepte iniciat per Rodin, podríem qualificar el seu dibuix com a impressionista.

Permalink :: Comentar | Referencias (0)

COMENTARIS A CÀRREC DE JAUME FÀBREGA

Por M.Luz - August 17th, 2005, 21:07, Categoría: COMENTARIS D'EXPERTS

Comentaris sobre Joan Carrera Dellunder a càrrec de Jaume Fàbrega, Membre de l"ACCA.

Dues notes sobre Joan Carrera Sobre un tema i una tècnica

En aquestes breus notes abordaré, col·lateralment i, sobretot, des d'un punt de vista estètic, dos aspectes de l'obra de Joan Carrera. D"una part la temàtica religiosa -fonamental en el gruix de la seva obra- i, de I'altra, la tècnica particular que sovint va utilitzar, de l'emmotllat amb terrissa verda de Can Marcó, de Quart (Gironès): tècnica difosa a I'epoca noucentista amb el nom d'argerata.

Els sants difícils

L"art religiós, dins el context de l'art contemporani (excepció feta de l"arquitectura), ha tingut, i té unes dificultats extremes a formalitzar-se. Ras i curt: aquesta mena d'art de tendència o art dirigit (tal com és definit habitualment pels teòrics de l'art), alineat amb d'altres arts de tendencia (com el de tipus polític) per les seves limitacions, no forma a penes part del cabal de l'estetica contemporània. Un estudiós com Louis Réau (Iconographie de I'art chretien) ho ha resumit dient que "mai l'art religiós no havia caigut tan baix" com en la nostra època. Més benevolament, Klaus Lankheit, a Revolución y restauración afirma que aquesta mena d'art té un mer caràcter retrospectiu. Per tant, les possibles limitacions de l'art religiós i cultural, no es deuen tant als seus autors com, simplement, a la impossibilitat (o a la dificultat) de que formi part coherent (socialment i estetica) de la nostra època. Pero no solament l'art eclesial: tota mena d'art de tendencia, al servei d"idees religioses o polítiques, en general, forma part d'un mateix context estètic (o antiestètic), proper al kitsch, o sigui, l'art al servei de... Sigui de l'església católica, de l'estat soviètic (sortosament enterrat, hem d'esperar), o del règim franquista. En aquest sentit, doncs, l'obra de Joan Carrera és exemplar: al marge de la seva valua com a artista, fou presoner d'unes estructures, uns encàrrecs o unes preferencies que li imposaven, per partida triple, un mateix tipus d'art de tendencia, religiosa o política. Així els seus Sant Martirià (1935) el Sant Antoni de Pàdua, el Sagrat Cor o el Crist jacent, (malgrat que subjectivament o objectiva se sentís catòlic), des del punt de vista estètic, fan costar al bust de Durruti (1937), encarregat, com a obra també hagiogràfica, o sigui, de culte, per l'Ajuntament de Girona, i a l'altre costat, però dins el mateix context, els relleus del Pont de Sarria (Sarria de Ter), in situ, (1939), sobre temes de la Guerra d'Espanya vista, naturalment, des de la perspectiva deIs espanyols vencedors. El que volem dir amb les notes anteriors és que l'escultor en queda salvat (si més no parcialment), d'aquestes tematiques: per elles mateixes, o per la seva destinació, comporten un tipus d'estètica, i lógicament, d'ètica que no ha estat vista amb bons ulls. Una estètica i una ètica no tan llunyana, al cap i a la fi, del Picasso dissenyant un retrat del "pare" Stalin! La tendència o les possibles dosis de kitsch són les que manen en aquest gènere d'obra d'art.

Terrissa o argerata

Algunes de les millors escultures religioses de Joan Carrera varen ser realitzades amb una terrissa especial de la casa Marcó, de Quart. Un procediment, doncs, d'art seriat, iteratiu, a causa de l'emmotllat.. Aquesta terrissa ofereix, a la vista, un aspecte que vol imitar el bronze; es tracta, per tant, d'uns ersatz, d'un substitut, d'una imitació i d'un efecte: tots els ingredients típics de l'estètica kitsch. Però, atenció: aixó no ho diem amb un sentir desqualificador, ni potser, amb judicis de valors. Constatem, simplement, l'ús d'una tècnica particular. Una tècnica que, al seu torn, és una derivació, continuació o degradació d'un preciós joiell del bríllant Noucentisme gironí de l'epoca de Rafael Masó. En efecte, fou aquest arquitecte qui, en col.laboració amb els Marcó, va fer posar a punt una tècnica de terrissa que fou anomenada argerata (basada en el procediment tradicional de la terrissa negra, possiblement, i una serie de patines apreses a França). La casa Marcó ha anat reproduint preciosos originals amb aquesta tecnica, més o menys continuada avui (fins a Joan Carrera), molts d'ells deguts a Fidel Aguilar. La casa va assolir un premi a l'Exposició Internacional d'Arts Decoratives de París, I'any 1925 -I'exposició que va servir per batejar l'Art Deco justament amb unes quantes argerates de l'esmentat escultor.

Heus aquí doncs, en resum, explicar l'origen d'aquestes imatges de Joan Carrera -el Bon Pastor, Sant Cristofol, Sant Marià, etc.- que, realitzades- en terrissa de color verdós bronzini, varen perpetuar una interessant tècnica noucentista. Joan Carrera, finalment, roman com un testimoni del seu temps -de les seves estètiques impossibles-, de les subjeccions de l'artista i, de retruc, de l'evocació d'una tècnica que va assolir, abans de la guerra, un gran prestigi.

Permalink :: Comentar | Referencias (0)

COMENTARIS DE ENRIC MIRAMBELL I BELLOC

Por M.Luz - August 17th, 2005, 20:55, Categoría: COMENTARIS D'EXPERTS

Comentaris sobre Joan Carrera Dellunder a càrrec de Enric Mirambell i Belloc, Cronista Oficial de la Ciutat de Girona.

L"artista Joan Carrera i Dellunder va ser pels gironins, durant una pila d'anys, "el Senyor Carrera... I no era en va que se li aplicava aquest apel·latiu de distinció. El professor de Belles Arts, l"escultor, el dibuixant, era veritablement un senyor. Ho era per la seva categoría humana, pel seu tracte deferent, per la seva cordialitat il.limitada, pel seu temperament respectuós, per la seva talla professional, per la seva llibertat d'esperit, per la seva integritat moral, per les seves virtuts cíviques, per la conseqüent aplicació de les seves creences, pel seu mestratge familiar, per la seva conversa amable, per la seriositat del seu comportament, sense faltar-hi un bon sentit de l'humor.

El Sr. Carrera, des dels primers anys trenta, en que s'establí a la nostra ciutat, fins a la seva mort, l"any 1952, fou una figura ciutadana, amb una presencia viva i operant en el paisatge urbà de Girona. La seva estampa, ben destacada i reveladora d'una gran personalitat, era ben viva en l'ambient ciutadà.

L"acadèmia particular de la plaça del Vi, la direcció de l"Escola Municipal de Belles Arts, del carrer del Nord, les classes de l'Institut del carrer de la Força, l"escola d'arts plàstiques de la Casa de la Misericòrdia, de la plaça de l"Hospital, i encara algunes col·laboracions en col·legis privats, l'obligaven a moure"s constantment pels nostres carrers, encaminant-se, diligent i puntual, a portar a uns i altres les seves ensenyances; a fer-los participar de tots els seus coneixements tècnics, de la seva sensibilitat artística, de la fermesa i la solidesa de les seves conviccions.

Quants deixebles ha deixat arreu! Quants gironins no ens hem beneficiat de la seva docència! Som nombrosos els que amb més o menys intensitat i aprofitament hem passat per alguna de les seves classes; els que en un moment o altre hem rebut el seu ensenyament artístic i el testimoni de la seva sensibilitat, de la seva fe, del seu humanisme.

Nombrosos els que només aprenguérem un mínim del que ell pròdigament oferia; però molt significativa la presència d'una minoria integrada per aquells que, formats bàsicament en la seva escola, han aprofundit en els continguts de la carrera artística i han assolit una categoria i un nom que els fa famosos i distingits, no només a casa nostra, sinó també més enllà de les nostres fronteres. Si la seva tasca pedagògica fou amplia i fecunda, no ho fou menys la seva producció artística. Com a escultor i com a dibuixant s'acudia a ell, quan es volia obtenir una obra inspirada i ben feta. I així la seva producció és present en monuments dels nostres carrers, places i jardins públics, en les fornícules d'algunes façanes, en altars dels nostres temples, en el pas de les nostres processons...

Enguany, quan fa relativament poc que s'acomplí el centenari del seu naixement, Girona organitza una mostra antològica de l'obra del Senyor Carrera. En contemplar l'exposició avivarem el record de la seva personalitat; farem més present la memòria d'aquell gran pròcer; actualitzarem la presencia del mestre, de l'artista, del ciutadà exemplar, de l'home creient, del patriarcal cap de família.  En aquesta avinentesa retrem homenatge a la destacada personalitat del Senyor Carrera, que es veu perpetuada en la seva producció artística, en l'obra dels seus deixebles i en la presencia dels seus fills i néts que l'han seguit en la dedicació a l'art i en l"adhesió als seus criteris i principis.

Permalink :: Comentar | Referencias (0)