El Blog

Calendario

<<   September 2005  >>
SMTWTFS
        1 2 3
4 5 6 7 8 9 10
11 12 13 14 15 16 17
18 19 20 21 22 23 24
25 26 27 28 29 30  

Alojado en
ZoomBlog

Llibre de la Festa Major Torroella de Montgrí 1993.- Museu del Montgrí del Baix Ter . Centre d´Es

Por M.Luz - September 29th, 2005, 20:56, Categoría: PUBLICACIONS

Llibre de la Festa Major Torroella de Montgrí 1993.- Museu del Montgrí del Baix Ter .  Centre d´Estudis i Arxius - Ajuntament de Torroella de Montgrí:  RADRESSA I CASANOVAS, Joan (1993): " Torroellencs Il.lustres. L´Escultor Joan Carrera i Dellunder (1889-1952) ", opus. cit. pp : 5-9.

TORROELLENCS IL·LUSTRES: L'ESCULTOR JOAN CARRERA I DELLUNDER (1889-1952) El Dr. Martí Dellunder fou un d'aquells. metges benemèrits que cuida la salut dels torroellencs en bona part del segle XIX. Una filla seva, Josepa Dellunder i Martí, es casa amb el jove Conrad Carrera i Roger, de Banyoles, també metge.

Certament ens resten poques referències escrites d'aquests dos facultatius. A l'Arxiu de I'Hospital, podem Ilegir I'acta del dia 15 de desembre de 1883 on es constata que la Junta d'aquest centre benèfic exposa als quatre metges de la localitat, Pau Vall, Casimir Valentí, Lluís Renart i Martí Dellunder, la penúria econòmica que passa I'Hospital -a causa, bàsicament, dels efectes de les lleis desamortitzadores i de la pèrdua de I'herència de Josep Sala Vilallonga- i proposa una reducció dels seus honoraris a la meitat. També és significativa l'acta del 10 de gener de 1885 on consta el nomenament del Dr. Conrad Carrera com a metge de l'Hospital en substitució del seu sogre Martí Dellunder, que havia mort l'anterior 4 de juliol de 1884, i del Dr. Lluís Renart, que passa a residir a l' Argentina.

El. Dr. Conrad Carrera no exercí molts anys a Torroella, encara que al cap de poc de començar hagué de fer front a l'epidèmia del còlera, que assola el nostre terme municipal. Sobre aquest flagell, ens deixa escrita la seva experiència personal en un treball titulat Estudio de l'epidèmia de 1885 (Barcelona, Tipografia de B. Baseda, 1886).

Pensant ja en els estudis dels fills, la família Carrera-Dellunder anà a viure al carrer del Bonsuccés, de Barcelona. El matrimoni havia procreat tres fills a Torroella. El més gran, Martí (1885-1913), cursa medecina i fou metge titular de Serinyà; morí jove, en tràgiques circumstancies, ofegat al llac de Banyoles quan intentava ajudar els passatgers d'una barca que bolca. El segon fill, Tomas (1887), també morí aviat. I el tercer, Joan, del qual ens ocuparem en aquest treball, veié la Ilum el 26 d'agost de 1889, en plena festa major, a la casa pairal dels Dellunder, Llavors número 12 del carrer de l'Església, concretament on ara és el restaurant Mitja. Segons I'Arxiu Parroquial, fou batejat el 31 del mateix mes d'agost, li posaren els noms de Joan, Josep i Miquel, i foren els padrins Miquel Carrera Roger i Caterina Girbal Jofra. Ja fora de Torroella, els esposos Carrera-Dellunder augmentaren la família amb tres altres fills, Jesús, Manel i Dolors.

L'anada a Barcelona fou un fet decisiu per a la formació de Joan Carrera. A finals del segle XIX, els centres d'ensenyament de futurs artistes eren comptats a les comarques gironines; poca cosa més que l'Escola de Dibuix de l'lnstitut de Girona, l'Acadèmia dels Berga a Olot i la de Pons Martí a Sant Feliu de Guíxols. La mateixa producció escultorica vuit-centista fou aquí escassa i de poca volada i, per tant, poc propícia a desvetllar vocacions. A Barcelona, després d'estudiar als Jesuites, Joan Carrera i Dellunder entra el 1909 a.I'Escola de Belles Arts de Llotja, on compartí estudis amb Enric Monjo i Frederic Marés, entre altres companys. El 1910 ja guanya una beca per ampliar coneixements a París i a Brussel·les. El 1914 obtingué, per oposició, la plaça de dibuixant de l'lnstitut d'Estudis Catalans, on col.laborà amb Puig i Cadafalch. En aquesta etapa jovenívola va participar a varies exposicions com la de Belles. Arts de Barcelona (1911) i realitzà obres conegudes, per exemple el baix relleu situat a la casa on morí Joan Maragall.

L'amistat amb el jove de Reus Joan Savall i Romeu, artista del ferro forjat i escultor, propicia la relació amb Francesca Savall, noia sensible, amant de la poesia, amb la qual es casa a l'església barcelonina de Betlem, el 8 d'agost de 1917.

La mort prematura dels dos germans grans, motiva que Joan Carrera esdevingués hereu del patrimoni familiar, fet que l'apropa a Banyoles, on passa a residir l'any 1922, amb tota la família, a la casa pairal del carrer de la Canal. Ben aviat, crea una escola dedicada a l'ensenyament artístic, al mateix temps que donava a conèixer les primeres mostres de la seva creació escultorica a les comarques gironines, com "El nàufrag", escultura de 200x95x75 cm en memòria dels negats de l'estany i en homenatge al seu germà Martí.

L'any 1930, Joan Carrera es trasllada a Girona ciutat, per motius professionals, a causa d'ésser nomenat professor d'escultura de I'Escola Municipal de Belles Arts de Girona, i fixà el seu domicili al carrer de Figuerola, que traslladà posteriorment a la plaça del Vi. Des de llavors, les estades a Banyoles es limitaren a les èpoques de vacances.

A la ciutat de l'Onyar realitza, al llarg dels anys, una gran tasca pedagògica, alternant l'ensenyament públic amb les classes privades que donava a la seva acadèmia situada al mateix edifici de la plaça del Vi on residia. A més de l'Escola Municipal de Belles Arts, de la qual fou director fins a la seva mort, ensenyà dibuix a l'Hospici, a l'lnstitut i al Col·legi dels Maristes, entre altres centres. Centenars de gironins passaren per les seves classes; una minoria selecta el seguiria en activitats relacionades amb l"art, de la qual podem destacar, a títol d'exemple, els noms de Lluís Molins, Torres Monsó, Domènec Fita, Pere Planells, Enric Barber, Ramon Carrera, Vila Fabrega, Antoni Perpiña, Angel Marcó, entre molts altres.

El treball docent no el priva de desenvolupar una amplia producció artística com a escultor i com a dibuixant; també treballa en el camp del cartellisme, sense oblidar la col.laboració en projectes arquitectònics o en la il·lustració de llibres. El seu estil era fruit d'una sòlida formació, sense seguir cap corrent concret; Joan Savall i Romeu ho resumia així: "Carrera cultiva l'Art en la seva forma genuïna, sense estridències ni dogmatismes acadèmics; seguint la línia recta de la seva inspiració, i sobre la base d'una " sòlida i cuidada formació artística només es preocupa de la pròpia superació".

L'obra de Joan Carrera és molt nombrosa i avarca una temàtica amplia. En destaca el tema religiós que tractava amb la doble sensibilitat d'artista i creient; el frontal de l'altar major de la Seu gironina, alguns passos de Setmana Santa, les imatges de Sant Martiria i Sant Antoni a Banyoles, en són una bona mostra. El seu tarannà d'home independent li permeté realitzar encàrrecs polítics d'ideologia diversa, com el bust de Durruti, el de l'alcalde de Girona Jaume Bartrina, els relleus sobre la Guerra Civil, etc. Personatges gironins, la família, els alumnes, l'autoretrat, persones modestes del seu entorn, són temes que es repeteixen en la seva creació.

Per trobar-se a l'exterior, recomanem la visita a la següent obra situada a la mateixa ciutat de Girona:

"Bust de Juli Garreta". Al jardí de la Devesa, obra encarregada per Francesc Cambó i Pau Casals. Fou inaugurada el 14 de juliol de 1930, amb nombrosa assistència, destacant els mestres Enric i Pau Casals, la vídua de Juli Garreta, Albert de Quintana, Josep Baró i Güell, Tomas Sobrequés, etc.  

"Minerva". Escultura situada a la façana de l'actual Banc Central Hispano, a la plaça del Marques de Camps. El promotor fou el Banc Hispano Americà i data de I'any 1947. Es va encarregar amb motiu de les obres d'adaptació de l'edifici per a ús bancari.

"Medalló de la Mare de Déu". Situat a la font dels Lledoners, a la plaça del mateix nom. El 1952, l'Ajuntament de Girona va acordar restaurar 1a vella font que data del 1450, així com urbanitzar la plaça on es troba. Com a únic element antic només hi resta la làpida primitiva amb la següent inscripció en Llatí: "L 'any del senyor 1450 vaig ser fundada amb donatius del c/ergat d'aquesta Catedral, junt amb una font clara, havent estat aconduida per un Ilarg camí".

Alguns gironins encara recorden amb veneració la figura senyorívola de Joan Carrera, de la qual l'admiració per l'artista era inseparable de la seva vàlua humana. Fa poc, el cronista oficial de la ciutat de Girona, Sr. Enric Mirambell i Belloc, en feia la següent valoració: "L"artista Joan Carrera i Dellunder va ser pels gironins, durant una pila d'anys, "el senyor Carrera". I no era en va que se lí aplicava aquest apel.latiu de distinció. El professor de Belles Arts, l"escultor, el dibuixant, era veritablement un senyor. Ho era per la seva categoría humana, pel seu tracte deferent, per la seva cordialitat il.limitada, pel seu temperament respectuós, per la seva talla professional, per la seva Ilibertat d'esperit, per la seva integritat moral, per les seves virtuts cíviques, per la consegüent aplicació de les seves creences, pel seu mestratge familiar, per la seva conversa amable, per la seriositat del seu comportament, sense faltar-hi un bon sentit de l'humor".

Encara que sigui un aspecte poc esmentat, sabem també que era un amant de l'esport. Quan podia practicava l'excursionisme i jugava a tennis taula i a billar. Aficionat al futbol, era un bon seguidor del Girona, i assistia habitualment als partits del camp de Vista-Alegre.

Joan Carrera i Dellunder morí el 6 de novembre de 1952, en no poder superar una llarga malaltia.

El maig de 1953, l' Ajuntament de Girona patrocina una exposició pòstuma d'obres de l'escultor, a la Sala Municipal d'Exposicions. A l'octubre de 1989, l'Ajuntament de Banyoles patrocina una exposició antològica d'escultura i dibuix a la Llotja del Tint amb motiu de complir-se el centenari del seu naixement. Pel setembre de 1991, l'Obra Social de la Caixa de Girona organitza una exposició antològica a la Fontana d'Or; aquesta iniciativa fou lloada unànimement pels mitjans informatius de Girona; així Narcís Jordi Aragó escrivia a la Revista de Girona: "Per als qui havíem tingut la sort de conèixer personalment Joan Carrera i fins d'entrar -ni que fos accidentalment- en el reducte del seu estudi de la plaça del Vi, aquesta exposició ens ha desvetllat molts records adormits i ens ha fet reviure la figura d'un gironí carismàtic al qual hem d'agrair, tant o més que la seva capacitat creadora indubtable, la paciència tenaç del seu mestratge exercit amb una convicció enlluernadora ".

Amb motiu de la festa major d'enguany, la nostra vila vol sumar-se a lloar el record de Joan Carrera, un torroellenc que sempre recordà els seus orígens.

Joan Radressa i Casanovas

AL MESTRE JOAN CARRERA I DELLUNDER

Va viure 63 anys. Jo el trobava gran quan solament em portava 38 anys. Fou el primer mestre que vaig tenir amb qui compartirem una relació més estreta que amb cap altre dels que he conegut; no he deixat mai de donar- ho a coneixer per als bons records, per com ens il.lusionava a treballar, a dibuixar practicant davant nostre, corregint i refent un dibuix maldestre. Li admirava la vitalitat, la traça amb que resolia la traducció del model, com reflectia el goig del qui vol explicar i fer entendre el seu poder de captació objectiva, d'ull fi i precís, de gest i manya dinàmica, de percepció pictòrica i escultòrica.

El dibuix, per als grans artistes, ha estat l'eina principal dels seus millors projectes; per al senyor Carrera no podia ser menys. Així el vaig coneixer; el 1939, acabada la Guerra Civil, ell estava executant uns relleus, acompanyat de dibuixos i documentació per uns temes que havien d'il.lustrar el viaducte que dóna nom al barri de Pont Major. Tot ajudant-lo a pastar fang, jo veia com movia els dits i modelava amb les eines, com es tejen els motlles i es passava a pedra artificial a can Sagrera i se'ls donava un bany electrolític de bronze. Des d'aquest fet l'escultura em va captivar.

La bondat del senyor Carrera va donar-me cabuda a casa seva com un fill més. Compartia la seva fe, l'amistat, també, etc. Em sentia estimat per la família i per afinitat a la mateixa afició artística, especialment amb el seu fill Ramon M., que junts hem donat testimoni de continuar aquesta vocació tan seva.

Per aquest motiu m'omple de joia que Torroella de Montgrí, la terra que el veié néixer, vulgui honorar la seva tasca i persona. Aprofito l'ocasió per afegir-m'hi i per agrair-li, per mitja d'aquestes ratlles, tot el que d'ell n'he rebut, per manifestar com el seu exemple m'ha servit per sembrar i intentar donar amb escreix tot el que m'ha estat possible.

Trobant-me de viatge a Pontevedra vaig rebre la trista notícia de la seva mort. El piar i la pena em colpiren fins a acompanyar-me com si quelcom íntim s'hagués despres de mi. Sempre més l'he recordat amb veneració.

Domenec Fita. 1993

Permalink :: Comentar | Referencias (0)